David Jordan-Cardoterror (V.O.Català)

David Jordan és un dels co-fundadors del Cardot i part activa de la organització del Cardoterror, un festival modest, que es celebra a la població de Cardedeu (Vallès Oriental-Catalunya), però que es caracteritza per una acurada programació que destil·la passió pel cinema de gènere pels quatre costats. Aquest any ja han arrivat a la cinquena edició, i malgrat la crisi es mantenen i podríem dir que consoliden la seva proposta. Després de visitar l’edició d’enguany servidor decideix fer una entrevista a la organització del festival per saber algunes coses més de qui son, que pretenen, i que és el Cardoterror.

>Explica’ns que és el Cardot. Com neix, qui el forma…?

El Cardot és una associació cardedeuenca de llarga trajectòria que enguany farà 30 anys i que ha realitzat al llarg de la seva història, amb diferents relleus generacionals, tot tipus d’activitats culturals, sorgides de les iniciatives dels seus membres, des de marxes en bicicleta fins a balls de saló, passant per projeccions de pel·lícules, tallers, debats… Actualment l’activitat més destacada, juntament amb el Cardoterror, són les jornades lúdiques de jocs de taula (Cardejocs), que es celebren un cop al més i que estan obertes a tothom.

> Com va sorgir la idea del Cardoterror? Amb quin objectiu?
Cardoterror sorgeix de la idea d’alguns membres d’El Cardot aficionats al gènere terrorífic. Quan erem adolescents, eren habituals a Cardedeu els cicles de cinema de terror, que tenen bona part de la culpa del nostre amor cap al fantàstic, juntament amb el fenomen del VHS als 80.
La nostra idea era una mica recuperar aquells cicles, tot i que afegint al component lúdic un altre de difusió del gènere amb exposicions, convidats, actes paral·lels i Audrey, el nostre trofeu honorific.
Tot i que no tots els membres d’El Cardot són aficionats al fantàstic, tots ens vam posar mans a l’obra i… ja portem cinc edicions.

> Creieu que és un tipus de festival que té target potencial per a la zona on es realitza?
Mai ens ho hem plantejat des de aquest punt de vista. Som un festival petit i costa arribar a un ampli sector de públic i convertir-se en una referència. Diguéssim que tenim un públic minoritari però fidel.. No crec que Cardedeu acabi considerat com “el poble del terror”, però estaria bé.

Si que es veritat que enguany, alguns membres de la unió de botiguers han decorat els seus negocis amb ambientacions relacionades amb el Cardoterror, donant una mica d’ambient.

>Com valoreu la edició d’enguany?
Molt positivament. Hem crescut, hem guanyat en experiència i públic. Cadascun dels organitzadors ha anat trobant amb naturalitat el seu lloc. Cada any potenciem les coses positives d’altres edicions i mirem de corregir les que que no ho són tant, prestant molta atenció als comentaris i impressions del nostre públic. De mica en mica aprenem.

Jordi Grau recull l'Audry de mans del president del Cardot, Daniel Masip

> Quant public heu tingut a la present edició? Veieu evolució en els 5 anys,un creixement de públic, medis, implicació administració i privat?
De públic, em sembla que vam contar que havien passat pel Cardoterror unes 750 persones, el nostre rècord. La veritat és que hem millorat la difusió i la publicitat, tot i que també tenen molta importància els zombis, que tenen molta tirada.
Cada any, però, hi ha un creixement de públic. El que és molt d’agraïr és que molta gent queda satisfeta i es troba a gust al nostre festival, repetint en les successives edicions.
Respecte als medis, és difícil fer-se ressò a segons quins per molt que ho intentem pel poc interès general que desperta el cinema de terror, tot i que hi han eines molt potents i útils com internet amb les que intentem arribar al públic que ens interessa. També val a dir que Televisió de Cardedeu ens ha fet una cobertura fantàstica.
Respecte a la implicació i aportació pública i privada, si que hi ha un creixement, però és fruit de l’esforç i treball d’alguns dels nostres membres buscant subvencions i patrocinadors.

Un dels zombies que va animar la vetllada al Cardoterror d'aquesta edició 2010

> Podem parlar de consolidació de l’activitat?
Ens agradaria pensar que si. La gent ens va coneixent i part del nostre públic ja considera una cita anual obligada el nostre petit festival, cosa que ens omple d’orgull i que ens motiva a continuar treballant i millorant.

> No heu pensat obrir una convocatòria pròpia a concurs de curtmetratges?
S’ha plantejat, tot i que tota la resta de socis del TAC (Cryptshow Festival, Festival de Terror de Molins de Rei i Festerror) ja tenen el seu concurs de curts. En un principi no creiem que sigui necessari un altre més. De moment tenim la final del premi al millor curt de producció catalana de l’any que atorga el TAC.

Els representants del TAC al complert

> Amb quines dificultats o barreres us trobeu a l’hora d’organitzar el Cardoterror.
Principalment la dificultat econòmica. És complicat aconseguir finançar tot el festival amb les despeses que comporta (publicitat, drets de les pel·lícules, convidats…) i més en un marc de crisi. Cada any intentem, com a mínim, cobrir gastos. Hem de treballar dur per aconseguir tirar-ho tot endavant, són moltes hores al llarg de l’any, al marge de les feines que cadascun tenim. Està clar que ho fem perquè ens agrada. Tenim sort dels nostres patrocinadors i del suport que ens dóna l’Ajuntament de Cardedeu.

> Quines ajudes econòmiques o d’infraestructura rebeu de l’administració?
L’ajuntament de Cardedeu sempre ens ha ajudat amb el que ha pogut, patrocinant una part de l’acte i cedint-nos les instal·lacions pels nostres actes. El tema de les subvencions de la Generalitat ja és més complicat pel tema de la crisi, tot i que ho anem provant. Bona part de l’ajuda (econòmica o material) ve de l’aportació dels nostres col·laboradors i patrocinadors.

> Com entreu en el TAC? D’on surt exactament la proposta de crear el TAC?Quan us adheriu? Que aporta cada festival al TAC?

El TAC surt de les diferents trobades entre els membres dels diferents festival de petit format, d’on va sorgir una bona relació. La idea principal de TAC és la de difusió del gènere terrorífic i l’intercanvi d’experiències, material, contactes, etc. Cada festival aporta la seva experiència i no hi ha res predeterminat… A veure cap a on ens porta aquest viatge.

El Jorge Grau amb l' Andy Muschetti escoltats pels representants del TAC

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*


*